En un recent article (keeping it real) publicat al Buttonwood’s notebook de The Economist, el columnista es pregunta per què als Estats Units els preus immobiliaris s’han corregit de nou a allò que sembla ser el valor raonable i en molts mercats europeus no.
El primer raonament per explicar la ralentització en la baixada de preus a Europa seria la baixa taxa d’interès real*, però això no explicaria el ràpid ajustament de preus a EE.UU on també s’ha mantingut baixa. La segona temptació seria afirmar que a EE.UU es va construir massa i l’elevat estoc ha obligat a la baixada de preus, malgrat això Espanya o Irlanda no semblen haver arribat al valor raonable i estan farcides de pisos buits.
Segons defensa l’articulista el motiu podria ser molt més pràctic i és que els Estats Units podrien haver passat ja a una tercera fase gràcies a la major utilització de l’execució d’hipoteques i el major reconeixement de les pèrdues. D’aquesta manera, a Europa, els compradors i els bancs no s’han vist encara obligats a admetre la derrota i s’han frenat les transaccions**. Aquesta limitació artificial de l’oferta és que encara apuntala els preus.
En resum i tal com ja hem afirmat en articles anteriors, el que comença a semblar clar és que no hi haurà pas endavant fins que la davallada de preus hagi tocat fons.