L’agència Standard & Poor’s creu la recessió a Europa continua arrossegant els preus immobiliaris en la major part dels mercats, compten que el preu dels pisos a Espanya baixarà encara un 7,8% durant el 2013 i no s’atreveixen a posar data a la recuperació. A tot estirar consideren que caldran encara quatre anys per equilibrar l’oferta i la demanda, temps en el qual el preu pot caure encara un 20%. Les previsions de l’agència Fitch per el 2013 són pitjors i parlen d’un 13% mentre que Moody’s simplement vaticina més caigudes.
Ara bé, si tenim en compte que es basen en la xifra de 700.000 habitatges no venuts a Espanya cal recordar que la distribució d’aquests no és homogènia ni per zones ni per tipologies i és previsible que la baixada sigui més llarga i més pronunciada en zones de segona residència que per exemple en les ciutats i per productes adequats. Per exemple els descensos registrats fins a la data difereixen enormement si separem l’obra nova de la segona mà o si ens referim a Catalunya o a Espanya. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística l’habitatge d’obra nova val el 66,85% del que valia al 2007 mentre que el de segona mà està al 56,49% del que valia aleshores. O per exemple també, l’habitatge ha caigut a Catalunya un 41,26% des de màxims de 2007 mentre que a Espanya ha baixat un 29,77 des d’aleshores. Aquestes dades a la mà ens ajudaran a relativitzar les previsions de les agències abans esmentades o les afirmacions de The Economist quan asseveren que el sobrepreu dels pisos a Espanya és encara del 20% .
Ni el sobrepreu és homogeni ni la recuperació arribarà al mateix temps per a totes les tipologies i territoris. Només una cosa tenim clara, com més aviat toquin fons els preus més aviat es recuperaran, i en això som els primers.