Una bona part de les consultes que atenem a les nostres oficines fan referència a l’Impost sobre l’increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), és a dir: la plusvàlua. Per ajudar a aclarir alguns conceptes avui entrevistem a Eva Fernández, advocada, del bufet CAVEDO FERNÁNDEZ ADVOCATS.
Què grava la plusvàlua municipal?
El fet imposable ve definit a l’article 104.1 del Text Refós de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales aprobado por Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo (LHL) segons el qual:
“El Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana es un tributo directo que grava el incremento de valor que experimenten dichos terrenos y se ponga de manifiesto a consecuencia de la transmisión de la propiedad de los terrenos por cualquier título o de la constitución o transmisión de cualquier derecho real de goce, limitativo del dominio, sobre los referidos terrenos.”
L’article 107 de la LHL estipula que la base imposable de l’impost està constituida per l’increment de valor posat de manifest a la data de meritament de l’impost i experimentat durant un període màxim de 20 anys.
El problema ve donat perquè la llei fixa l’increment de valor del sòl i el seu import aplicant uns valors objectius que solen no tenir en compte el valor real de l’increment del sòl, el que provoca que s’exigeixi aquest impost fins i tot en supòsits en que aquest increment ha estat inexistent o que fins i tot hi ha hagut un decrement o disminució significativa de valoració.
I si no hi ha increment del valor del sòl?
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vingut declarant que ha de prevaldre l’increment real –o la falta real d’aquest increment- per tal de determinar si sorgeix o no la obligació de tributar per aquest impost.
I ha mantingut que en els casos en que es pugui acreditar que aquest increment no ha existit o ha estat inferior al que resulta d’aplicar els criteris legals objectius, falta un element essencial del fet imposable i no pot sorgir la obligació tributària.
És a dir, si no hi ha increment real del valor del sòl no s’ha de meritar l’impost.
Hi ha hagut altres sentències que han resolt en un sentit diferent, però cal tenir en compte que en dates recents, l’11 de maig passat, el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència en que ha declarat expressament que els arts. 107.1, 107.2.a) y 110.4 tots ells del TR de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales, aprobado por el RDLeg. 2/2004, de 5 de marzo, son inconstitucionals i nuls en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor.
Cal tenir present però que l’element necessari per a poder reclamar no és haver venut amb pèrdues, sinó poder acreditar que efectivament (e independentment dels valors de compra i de venda) el valor del sòl no ha augmentat.
Així doncs la qüestió queda circumscrita principalment a un tema de prova, doncs cal acreditar indubitadament la inexistència de l’increment de valor a través de les proves admeses en dret, que en el present cas hauran de ser taxacions objectives o pericials.
A partir de quin import surt a compte reclamar?
Recomanem valorar cada cas en concret, doncs els honoraris dels professionals i les despeses es fixen en proporció a la quantia reclamada si bé és clar que per imports molt petits no sortirà a compte reclamar.
Recomanem posar-se en contacte amb el seu advocat de confiança i demanar un pressupost abans d’iniciar qualsevol actuació.
Quins passos he de seguir?
S’ha d’iniciar un procediment administratiu de devolució d’ingressos indeguts.
L’administració té 6 mesos per resoldre, transcorreguts els quals es pot acudir a la via judicial.
Li recomanem contactar amb el seu advocat que sabrà quins passos ha de seguir en cada cas concret.
Aquestes taxacions les pot fer qualsevol pèrit o cal una Societat Homologada com Arquitasa?
La prova pericial la pot fer qualsevol tècnic amb titulació suficient per fer valoracions d’immobles, però evidentment el fet que la valoració la faci una Societat de Taxacions Homologada dona un indubtable valor a la taxació, sobretot tenint en compte que la jurisdicció contenciosa administrativa sol donar poc valor provatori a les pericials de part.
PRESSUPOST DE TAXACIÓ