De la mateixa manera que un pescador ha de baixar l’ham fins a la profunditat on habita l’espècie que vol pescar, els venedors han de rebaixar el preu dels pisos fins a les xifres que el comprador pot assumir.  El temps que es triga a fer aquest recorregut fins el valor raonable és el que anomenem ‘crisi del totxo’ i tots els intents de contenir les baixades de preus no han fet res més que agreujar-la. Amb les nostres taxacions hem pogut comprovar una lenta i constant davallada des del segon trimestre de 2008 i a hores d’ara ens trobem ja a valors de 2004.

Indicis d’inflexió
Quatre anys després d’iniciar aquest camí comencem a trobar indicis d’inflexió. Sense anar més lluny  Immaculada Amat comentava, referint-se a Sant Cugat, que després d’anys rebaixant preus, arribats al 50%, tant Amat com altres promotors han tornat a vendre.

Al mateix temps, Rafael Cavestany, director de la consultoria  Everis, ha publicat un interessant estudi apuntant el zoom als pisos de luxe del barri de Salamanca de Madrid. Estudiant aquest sector de mercat, en base a les ofertes del portal idealista, conclou que l’estoc de pisos s’està reduint notablement des de fa cinc mesos. Més concretament, dividint per franges de preu, comprova que l’estoc de pisos de5.000 a 6.000.-€/m² ha augmentat lleugerament, que la quantitat de pisos entre 4.000 i 5.000.-€/m²  ha minvat un 7,4% (després que els darrers dos anys s’havien quintuplicat) i finalment, els pisos per sota dels 4.000.-€/m² han disminuït en un 76%. Cal tenir en compte que la franja per sota dels 4.000 era pràcticament inexistent al barri de Salamanca fa només dos anys  fins que darrerament havia arribat a representar fins el 13% del mercat. Cavestany conclou que aquesta franja, com en el símil del pescador, ja es situa en un punt on els inversors estan disposats a comprar i estan absorbint l’oferta.

Finalment hi ha un tercer indici més que remarcable que fa pensar que el mercat immobiliari torna a ser atractiu i és que, segons informació estadística del notariat, un 57% de les compravendes es fan sense hipoteca. Això no significa que les famílies hagin pogut estalviar prou per fer-ho si no que aquells que abans compraven al comptat encara hi són i consideren que, amb els preus actuals, el totxo una bona inversió a mig termini.

En resum, es podria concloure que el mercat immobiliari ha trigat anys però finalment ha fet els deures. Ara el fre es troba en els bancs on han tancat l’aixeta del crèdit.

2 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *