En el seu discurs d’investidura, el nou President del Govern d’Espanya ha fet referència a la necessitat de valorar adequadament determinats actius immobiliaris en el procés de reestructuració del sistema financer.  La dubtosa valoració dels actius menys líquids com solars  o promocions aturades podria estar “impedint un accés adequat de les entitats financeres als mercat, i a la vegada, contaminen la credibilitat del deute públic”, situació que proposa revertir amb una valoració més prudent. Segons reconeix “aquestes mesures suposaran la assumpció de pèrdues latents o ocultes” que encara no han estat assumides.

A deu dies de Cap d’Any, aquesta voluntat de sanejar els balanços financers sembla confirmar les esperances que han dipositat immobiliaris i banquers en una nova pròrroga (l’actual fineix el dia 31) de la Disposició Transitòria Tercera de la l’actual Llei de Sòl, Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo, evitant que els terrenys urbanitzables no executats passin a ser valorats com a rústics depreciant-se fins a un 90%, fet que provocaria la fallida automàtica de moltes immobiliàries i entitats financeres.

Recordem que l’actual Llei del Sòl establia les bases de la valoració del sòl amb una novetat important, la desaparició del concepte de Sòl Urbanitzable i la definició de dues úniques Situacions Bàsiques:  Sòl Urbanitzat i Sòl Rural. És a dir, seria considerat rústic tot sòl que no estigui urbanitzat. La llei, però, a la pràctica portava una pròrroga implícita de tres anys (fins 2010) que el Reial Decret-Llei 6/2010, de 9 d’Abril, va allargar fins Desembre 2011, tal com vam explicar en un article anterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *