No són pocs els arquitectes que en les últimes setmanes s’han dirigit a nosaltres per resoldre els seus dubtes sobre el nou Reglament de Valoracions del Sòl que desenvolupa els criteris de la discutida Llei de Sòl de 2007 amb la seva actual text refós de 2008.

Com hem explicat abastament en aquesta pàgina, i ara ja definitivament després de l’extinció de la darrera pròrroga de la seva disposició addicional tercera que finirà a 28 de Maig de 2012, la classificació del sòl dependrà únicament del seu estat real d’urbanització resultant exclusivament sòls rurals o urbanitzats que es valoraran, als efectes de aquesta Llei, sense tenir en compte les expectatives urbanístiques.

La pèrdua de valor de terrenys adquirits com a urbanitzables serà tan gran que molts experts van alertar de la necessitat d’allargar el període transitori o directament suspendre l’aplicació del nou sistema de valoracions. El canvi no ha arribat i de moment només la Comunitat de Madrid ha presentat un recurs davant el Jutjat del Contenciós Administratiu contra el Reglament que desenvolupa la Llei de Sòl estatal, també impugnada perla mateixa Comunitat, per envair competències urbanístiques autonòmiques.

El nou Reglament desenvolupa tècnicament les regles essencials de valoració mitjançant unes fórmules matemàtiques per a cada tipus de sòl segons el tipus d’explotació- en casos de sòl rural- o de la seva situació -edificat, en procés d’edificació, etc- per a casos de sòl urbanitzat .

A part dels dubtes que s’han pogut presentar referents a la interpretació concreta d’aquestes fórmules volem aclarir un punt important: el mètode legal de valoracions no s’aplica al mercat lliure que seguirà funcionant per lliure acord entre compradors i venedors, de manera que el Reglament és d’aplicació obligatòria només per als supòsits que enumera l’article 21 del text refós:

a) La verificació de les operacions de repartiment de beneficis i càrregues o altres necessàries per a l’execució de l’ordenació territorial i urbanística en què la valoració determini el contingut patrimonial de facultats o deures propis del dret de propietat, en defecte d’acord entre tots els subjectes afectats.

b) La fixació del preu just en l’expropiació, sigui quina sigui la finalitat d’aquesta i la legislació que la motivi.

c) La fixació del preu a pagar al propietari en la venda o substitució forçoses.

d) La determinació de la responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública.

En qualsevol cas, serà inevitable l’alteració dels valors de venda de terrenys urbanitzables ja que per la seva naturalesa i per estar sotmesos al procés urbanitzador es podran trobar subjectes a valoració legal per al càlcul de reparcel·lació quan falti l’acord entre les parts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *