El mes d’Abril passat, segons dades de la Generalitat hi havia encara 100.000 pisos buits a Catalunya, davant d’aquesta dada és obligat preguntar-nos si són molts o pocs. Caldrà doncs que mirem enrere per calibrar quines són les necessitats d’un país de 7,5 milions d’habitants. Les dades que tenim sobre la quantitat de llars a Catalunya, varien en el temps per diverses causes que tenen a veure amb factors tant diversos com la variació en l’edat d’emancipació dels joves, la immigració, el major nombre de divorcis i la major autonomia de la gent gran fins edats més avançades. Podem comprovar per exemple, en números rodons, que si l’any 1981 un 10% de persones vivien soles i un 20% de parelles no tenien fills, l’any 2007 un 20% de persones vivien soles i un quasi un 30% de parelles no tenien fills. L’augment demogràfic, al voltant del 2% anual fins el 2009, i la reducció del nombre de persones per unitat familiar ha permès a aquest país crear un promig de 39.000 llars noves anuals entre l’any 1981 i el 2007. Si ho mirem en detall comprovarem que aquesta generació de llars ha seguit un augment progressiu: 16.000 anuals fins el 91, 33.000 fins el 96, 43.000 fins el 2001 i fins a 77.000 els darrers anys de la bombolla immobiliària. Per atendre aquesta demanda els arquitectes hem acabat cada any a Catalunya un nombre d’habitatges nous que va des dels 50.000 anuals de finals dels anys noranta fins els 70-80.000 dels darrers anys dela bombolla. Sicomparem aquestes dades, haurem de concloure que el nombre d’habitatges edificats no ha estat tant descabellat com ens podríem pensar, sobretot si tenim en compte que part dels edificis que hem comptabilitzat s’han creant enderrocant-ne de vells i una bona part són segones residències.

A partir del 2008 el ram de la construcció ha patit una frenada sobtada i hem acabat 37.871 habitatges nous el 2009, 20.290 el 2010, 18.704 el 2011 i en els dos primers trimestres d’enguany n’hem acabat només 3.456. La dada és aterridora: els darrers quatre anys haurem fet el que fa poc fèiem en un any i durant el 2012 farem menys de 7.000 habitatges: una desena part del que s’edificava en un any. Respon aquesta activitat a la demanda actual de llars noves? És cert que d’aleshores ençà s’ha reduït dràsticament el flux d’immigració i el creixement demogràfic s’ha minorat fins l’actual 0,3%, encara positiu. Amb aquestes dades, segons les previsions d’idescat, es contempla la creació de25.000 a30.000 llars noves anuals durant aquest dècada i si aquestes dades de creixement no s’estan complint no és per falta de capacitat demogràfica si no per la incidència de l’atur juvenil que allarga l’edat d’emancipació, per el nombre de persones que opten per compartir pis, per la quantitat de parelles que aplacen la decisió de separar-se i per totes les famílies que han decidit ajuntar tres generacions en un mateix sostre per reduir despeses i compartir ingressos.

Tornem ara a la dada dels 100.000 pisos buits que comentàvem al principi, afegim que un 35% d’aquests són segones residències que no estarien destinades a la creació de llars familiars, afegim-hi també que el mateix Enric Reyna, president de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, va reconèixer que s’havien equivocat construïnt pisos on no hi havia prou demanda i que podem assumir alguns no es vendran mai o s’enderrocaran i afegim finalment que després d’anys de créixer aquest estoc s’ha començat a reduir. Si ho mirem bé haurem de concloure que 100.000 pisos buits no són tants, aquests pisos no sobren, aquests pisos ens fan falta però mentre no millori la situació econòmica i l’accés al crèdit no els podrem comprar.

Si tal com esperem, tard o d’hora, la situació econòmica es normalitzarà, l’atur es reduirà i el crèdit tornarà a fluir, no només recuperarem el nivell normal de generació de llars familiars amb un mínim de 25-30.000 anuals si no que finalment trobaran l’oportunitat d’emancipar-se o separar-se aquells que no ho han fet aquest any, ni el passat, ni l’anterior, etc. El dia que això passi, l’estoc de pisos que tenim i la misèria que ara fem seran realment molt pocs. En conclusió: o comencem a dibuixar aviat els pisos que haurem de tenir acabats el 2015 o seria urgent que algú comencés a pensar com gestionarem la propera bombolla immobiliària.

Taxacions immobiliàries · Tasaciones inmobiliarias 

3 Comments

  1. Marcús

    Els nivells de construcció dels darrers tres anys es poden explicar per l’excés d’oferta construïda però teniu raó que tard o d’hora haurà de recuperar-se el nivell d’emancipació i afloraran totes les llars que no s’han creat en aquests anys. Com més es trigui fer la inflexió més probable serà que passi el que dieu.
    Per això no entenc el que dieu sobre que s’enderrocaran pisos.

  2. Arquitasa Catalunya

    Catalunya té 81.000 pisos nous sense vendre
    Tarragona i Girona acumulen, en proporció, més habitatges buits
    10/21/12 02:00
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/586337-catalunya-te-81000-pisos-nous-sense-vendre.html
    Catalunya tenia fins al juliol 81.586 habitatges nous pendents de venda, 43.988 a la demarcació de Barcelona, ​​una bona part dels quals són de difícil col · locació pel seu emplaçament, segons dades de l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE). Lluís Marsà, president de l’organització empresarial des de la dimissió d’Enric Reyna, alerta que serà difícil liquidar l’estoc per la manca de finançament i perquè una part dels habitatges estan situats en zones sense demanda, de manera que intentar llogar els – com pretén el govern espanyol – no té sentit perquè es podria trigar anys. “No dic que es tirin a terra, però són de difícil absorció”, afegeix.
    Catalunya té onze habitatges nous buits per cada 1.000 habitants, i per demarcacions la xifra és de 23 a Tarragona, amb un estoc de 18.389, vint en Girona (14.949), deu a Lleida (4294) i vuit a Barcelona (43.988), mentre que a la conurbació de Barcelona són quatre (12.253) ia la capital catalana, tres (amb 4.415 pisos per vendre).
    Si als habitatges situats en barris perifèrics o en petits municipis tenen poca demanda, l’associació ha detectat, en els últims mesos, un retorn dels inversors tradicionals, dedicats a la compra d’habitatges per al lloguer i que busquen immobles amb tres o quatre habitacions i ben situats-per exemple, a l’Eixample barceloní.
    Puja la superfície
    “No estan interessats en municipis amb molt estoc.” A les comarques de Barcelona, ​​la superfície mitjana dels pisos nous entre juny de 2011 i juny de 2012 va créixer un 1,6% respecte al segon semestre del 2010, fins 84,7 metres quadrats, mentre que el preu de venda va caure un 9,1%, fins 279.019 euros, i el preu del metre quadrat útil es va desplomar un 12,7%, fins 3.598 euros, segons dades de l’entitat.
    L’Associació de Promotors ha perdut prop d’un 20% de membres des de 2009 i ara té 400 grups immobiliaris, que representen més de mil empreses. Marsà ha destacat el “drama social” per l’acomiadament de fins al 80% del personal en les firmes que segueixen operant, que han aconseguit tirar endavant en gran part per ser molt locals, haver diversificat les activitats i no haver sobreendeutat

  3. Pingback: La recuperació de l’activitat immobiliària | ARQUITASA Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *